El veto a Miquel Iceta

Haurà de decidir el Tribunal Constitucional, perquè el PSC ha anunciat la presentació d’un recurs, però és evident que més enllà de la seua legalitat o la constitucionalitat, el veto a Miquel Iceta per part dels partits independentistes del Parlament és una falta de cortesia parlamentària i, encara pitjor, un abús de la majoria sobre els drets de les minories. Mai abans no s’havia produït una situació semblant malgrat que es van proposar noms com els d’Alícia Sánchez Camacho o Xavier García Albiol, segur que molt més contraris als interessos de la independència que el secretari del PSC. Era una manera de demostrar a Pedro Sánchez que disposen de recursos per enfrontar-se a ell? Potser, però acaben de dinamitar un pont de diàleg amb una actitud que ni tan sols el Partit Nacionalista Basc, molt més pragmàtic i molt menys dogmàtic, no ha comprès. Les crítiques dels nacionalistes bascos a aquesta insistència del nacionalisme català de seguir per la via del xoc frontal posen de manifest fins a quin punt estan sols ERC i JuntsxCat en aquesta aventura cap a enlloc. L’afirmació de Torra reivindicant la decisió com un acte de sobirania del Parlament de Catalunya davant les imposicions de Madrid resulta patètica, a més d’increïble. Creure que disposar de la majoria dóna dret a tot, fins i tot a ofegar les minories, és un acte d’intolerància i de falta de respecte democràtic. Una altra cosa és la torpesa dels socialistes que, abans de pronunciar cap nom, hauria d’haver obert negociacions amb tots els grups parlamentaris per assegurar-se la votació.