Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
La proposició de dos polítics catalans, Meritxell Batet i Manuel Cruz, com a candidats a la presidència del Congrés i del Senat, respectivament, és la confirmació que Pedro Sánchez va de debò a l’hora d’oferir gestos, potser insuficients, potser més simbòlics que pràctics, als catalans per distendre una situació que en els últims dos anys s’ha caracteritzat per una tensió política i institucional creixent, que algunes forces polítiques –independentistes o espanyolistes– s’han entossudit a extremar perquè en això els anava, en gran manera, el seu lideratge polític.
Els ciutadans estan, estem, farts de tensions absurdes i de falsos conflictes. Fa falta un entorn de calma i de tranquil·litat que faciliti el normal funcionament de la societat, que no oposi més obstacles dels ja habituals a la creació d’empreses i d’ocupació i que no converteixi cada aspecte de la vida quotidiana en una trinxera des de la qual combatre l’enemic.
Ja sabem que des d’ara mateix hi haurà els que s’entossudeixin a treure importància als gestos, però són importants i constitueixen un primer pas, que no pot ser l’últim, per tal de normalitzar la vida política i social a Catalunya.
Mai abans havia coincidit que la presidència de les dos cambres estigués en mans de polítics catalans, que òbviament hauran de ser jutjats en el futur pels seus actes i no pel seu origen geogràfic.
Però estem davant d’una oportunitat que no pot ser rebatuda amb l’habitual exabrupte d’argumentari. Les coses poden començar a canviar.
