Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
Els pardals de les ciutats canten a un volum més alt que els seus congèneres de l’entorn rural. No riguin, no, que han fet falta treballosos estudis de camp per comprovar-ho i amb instruments de gran precisió. La raó està clara: el soroll del trànsit obliga les aus a esforçar-se per ser sentides pels seus congèneres. Això provoca un nivell d’estrès més gran en els animals i en dificulta la reproducció. Una cosa semblant li ocorre als espècimens de la política, afectats per un entorn –en aquest cas mediàtic– cada vegada més sorollós, amb la qual cosa es veuen obligats a esforços sonors cada vegada més intensos per obtenir l’atenció dels votants. Potser el cas més extrem sigui el del president dels Estats Units, Donald Trump, i la seua delirant proposta de disparar a les cames dels immigrants, o fins i tot pitjor, posar fosses amb caimans per impedir-los el pas. Aquí encara estem lluny d’aquest nivell de soroll, però som en el camí: a Ciutadans, com que tenen males sensacions de cara a les eleccions del 10-N, es posen a cridar mocions de censura i a exigir l’adhesió de tothom a la seua proposta. Per part de PP i PSOE sembla haver-se imposat el soroll sobre Catalunya i, pel que es fa als partits independentistes, el soroll s’incrementa en les proximitats de la sentència. Soroll, poc més que paraules elevades de to per aconseguir l’atenció dels mitjans i dels ciutadans. Mentrestant, les enquestes anuncien resultats semblants als de l’abril. I ja saben el que va dir Einstein sobre la ximpleria, que és intentar obtenir resultats diferents sense haver modificat la fórmula.
