Un país tolerant

Mentre creixen les veus de radicals interessats a provocar una revolta a costa de la sentència del Tribunal Suprem, potser seria el moment de recordar que la causa més justa perd tota la seua legitimitat amb l’ús de la força. Menteixen els que asseguren que les grans revolucions van triomfar gràcies a la violència. En realitat, l’esperança d’un futur millor es va frustrar en el mateix moment en el qual els seus impulsors van utilitzar la força per aconseguir els seus objectius. I no parlem aquí de terrorisme, o dels arguments de Ciutadans sobre la suposada existència de comandos dirigits pel president Torra. No, parlem de la denúncia pública feta per l’ONG Reporters Sense Fronteres sobre la dificultat creixent per a l’exercici del periodisme a Catalunya.

Per desgràcia, han estat massa habituals els actes de fustigació contra periodistes que cobreixen manifestacions per part d’alguns radicals incapaços de contenir la seua indignació. Va succeir contra periodistes de TV3 en manifestacions espanyolistes i passa ara en manifestacions independentistes contra periodistes de mitjans espanyols com TVE o Telecinco. És inacceptable, i especialment quan afrontem dates d’alt voltatge social, que algú miri cap a una altra banda o s’accepti com a normal l’atac contra professionals de la informació en l’exercici de la seua activitat. I no únicament perquè és un dret constitucional especialment protegit, sinó sobretot perquè aquestes pràctiques violentes i d’assetjament ens degraden a tots com a ciutadans d’un país tolerant i democràtic.