Comín i Radio Pirenaica

Les paraules de Toni Comín, conseller a l’exili de Brussel·les, recordaven les emissions de Radio España Independiente, La Pirenaica, que de ben segur el seu pare va deure sintonitzar més d’una vegada. Aquella emissora clandestina, propietat del Partit Comunista, era un dels pocs mitjans pels quals un ciutadà espanyol podia conèixer coses que passaven a l’interior i que la censura del règim prohibia. Emetia en ona curta des de Romania i explicava versions molt singulars de la situació política durant el franquisme; molt optimista sobre l’èxit de l’oposició a Franco i molt poc realista sobre la realitat d’un règim que finalment es va extingir per causes biològiques. Qui veiés Espanya a través de la Pirenaica devia creure, ja als anys seixanta, que el país estava a punt de canviar, que les classes populars es manifestaven cada dia en defensa de les llibertats i que el règim queia a trossos fruit de la corrupció i de les seues pròpies contradiccions. A l’interior, l’única versió la donava “l’informe”, el “diari parlat de Rdio Nacional” que s’emetia a la mateixa hora per totes les emissores i que només contenia lloances al Caudillo i diatribes contra el  contuberni judeomaçònic internacional”. La versió més objectiva estava, en tot cas, les emissions internacionals de la BBC, que era on es podia conèixer el veritable abast de les vagues o les atrocitats que cometia el règim contra els seus opositors. Tota la resta de coses eren propaganda cega i desconeixement de la realitat d’un país que no era ni tan roig ni tan fatxa.