Suspens en PISA

L’informe PISA és com la selectivitat, les escoles es preparen per aprovar; els professors entrenen els alumnes per obtenir bons resultats i s’assagen temaris semblants amb la finalitat que els estudiants obtinguin la millor nota possible. I malgrat tot suspenen. Dramàtic. El resultat de l’informe PISA del 2019, elaborat per l’OCDE, entre alumnes de quinze anys és pitjor que l’any anterior. A falta de conèixer el resultat de la prova de comprensió lectora, suspesa per sospites de frau, queda clar que els alumnes han empitjorat en ciències i en matemàtiques. Un drama. El sistema educatiu ha estat, juntament amb el sanitari, un dels grans pagans de la crisi del 2008. I no és que fos precisament un exemple per al món. Al contrari que el sistema públic de salut –que sí que era exemplar–, l’educació, des de la primària fins a la universitat, ha patit sempre de greus deficiències, provocades en gran manera per la falta de recursos econòmics. L’ambiciosa implantació de l’ESO, una més de les nombroses reformes introduïdes durant la democràcia, se n’ha anat en orris per l’evident manca de dotació pressupostària. No es pot educar en la diversitat, no es pot allargar l’edat d’educació obligatòria sense aportar ni un cèntim més al sistema. És més, reduint dràsticament les aportacions amb l’adveniment de la crisi per afrontar el terrible deute, privat, que l’Estat es va comprometre a pagar. PISA només és un reflex; cada família sap, pot constatar sense por d’equivocar-se, que el nivell ha descendit i molt.