El tribunal Suprem espanyol acaba de ficar-se en un laberint de difícil sortida perquè si bé el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va deixar al seu albir la interpretació de la sentència deixa ben clar la condició d’eurodiputat d’Oriol Junqueras, tal com queda exposat de forma diàfana en el text de la sentència. O sigui, que Junqueras tenia immunitat des del precís instant de la seua proclamació com a eurodiputat i això va ocórrer en el mateix moment en què es va elevar a definitiu el resultat de les eleccions, sense necessitat d’esperar a altres requisits com jurar la Constitució. Es tractava de decidir, per part del Suprem, entre acceptar l’esperit de la decisió del Tribunal de Luxemburg o mantenir aquesta posició extrajurídica d’actuar com un poder de l’Estat en defensa de valors que molt poca cosa tenen a veure amb la justícia i, en general, amb el paper que la Constitució atorga als tribunals.
Els qui no comparteixen una teoria de la conspiració dels poders del deep state ni creuen que existeixi una campanya de persecució sistemàtica contra l’independentisme poden creure que aquesta nova disposició del Tribunal Suprem en relació amb la immunitat d’Oriol Junqueras és més aviat la conseqüència d’una obstinació dels jutges en el seu raonament i que ara es debaten entre dos possibles sensacions de ridícul: d’una banda la que produeix el sever correctiu del TJUE i de l’altra la d’haver de reconèixer davant de tot Europa que el més alt tribunal espanyol ha de rectificar davant de la nul·la salvaguarda dels drets polítics de Junqueras.
