Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
Moltes seran les dificultats que haurà d’afrontar el nou Govern espanyol que ahir va prendre possessió. Una de les més importants, per no dir la més greu, serà sens dubte la de Catalunya. Recuperar confiances, desfer malentesos i recompondre relacions desfetes durant deu anys d’incomprensió. No serà fàcil, sobretot quan a l’altre costat, a la Generalitat, tampoc no hi ha ningú disposat a posar fi de manera immediata a les tensions que existeixen entre els dos executius. No es pot criticar la inacció del Govern espanyol, com feia ahir el president Torra, el mateix dia en el qual pren possessió, sense que encara s’hagi celebrat ni un sol consell de ministres. Tampoc no hi ajudaven les paraules de la portaveu del Govern català, Meritxell Budó, aquest cap de setmana. El mateix gest del nomenament de l’exministra de Justícia, Dolores Delgado, com a fiscal general de l’Estat s’hauria d’interpretar com un acte de bona voluntat, una aproximació a una actitud menys agressiva de la fiscalia contra els acusats del procés quan encara hi ha molts judicis pendents de celebrar-se. És evident que ni Quim Torra ni Carles Puigdemont no volen traslladar a l’opinió pública ni el més mínim gest d’aproximació a Pedro Sánchez; aquest és un paper que s’ha adjudicat Esquerra Republicana i els seus socis de govern a Catalunya prefereixen mantenir-se’n lluny. Sobretot quan des del sobiranisme hi ha posicions com la de la presidenta de l’ANC, que insisteix a assistir a la taula de diàleg únicament si és per fixar les condicions per exercir l’autodeterminació.
