Podia ser molt pitjor

Podria haver estat pitjor, molt pitjor, la tragèdia de Tarragona. Tres morts i set ferits no és un resultat poc tràgic, però la realitat és que el polígon petroquímic de Tarragona és, com deia una veïna a la televisió, un polvorí, el polvorí de Catalunya, que proveeix d’energia –fòssil o nuclear– tots els catalans, i una bona quantitat d’espanyols, però en què els afectats, les possibles víctimes d’accident, són uns quants centenars de milers de persones. I no en tenen prou, per molt que també hi ajudi, amb pagar compensacions al territori, les institucions polítiques, que no sempre arriben a les víctimes potencials, sinó que és necessari establir mesures de seguretat que siguin realment eficaces per prevenir les conseqüències que qualsevol accident pot tenir per a la població més propera. De l’accident que es va produir aquest dimarts a la Canonja, en queda un dubte que els responsables de seguretat hauran d’aclarir: el fet que no es posessin en marxa les sirenes que adverteixen els veïns de l’accident. Durant hores, els veïns únicament van tenir informació a través de les xarxes socials en les quals, per molt que insisteixin els responsables d’emergències, s’hi barregen de forma descontrolada les informacions oficials i les notícies falses (ara conegudes com fake news) sense que resulti fàcil dilucidar qui és la font creïble. És necessari que funcionin els protocols i que els ciutadans tinguin la seguretat que els que vetllen per la gestió de les emergències ho fan amb totes les garanties, sense ocultar res a les víctimes potencials.