L'article 155 i Múrcia

Aquelles persones que apel·len a la llibertat dels pares per justificar l’existència del denominat pin parental en l’educació saben que falten a la veritat i que no correspon als pares establir l’ideari de l’ensenyament públic a Espanya, ni a cap país civilitzat, excepció feta d’alguns estats dels EUA. I molt menys establir aquesta espècie d’educació a la carta que es dedueix de la suposada possibilitat d’acceptar només algunes parts del currículum però no la seua totalitat. El sistema educatiu, la forma en què s’educa els escolars d’un país, és una prerrogativa de l’Administració i és ella la que, amb el grau més gran possible de consens social, estableix les matèries que formen part del currículum escolar. I això va des de la història a l’educació sexual, passant per la igualtat de gèneres o l’origen de l’Univers. No es pot sostreure cap nen d’aquest procés de formació en valors dins de la societat. És obvi que les creences religioses o la moral privada són un privilegi de la família, però no allò que es considera part fonamental dels valors de convivència social i democràtica. Si a Múrcia persisteixen en la seua voluntat de limitar les prerrogatives de l’Administració en matèria educativa, o a establir un sistema alternatiu, i sediciós, d’ensenyament públic –ho ha dit la nova secretària d’Estat per a la violència de gènere– sempre existeix la possibilitat d’exigir el compliment de les lleis per mitjà de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. O és que aquest article només està previst per aplicar en comunitats amb vocació nacional? La sedició educativa també pot ser un motiu.