La roda de premsa

JOSEP LLUÍS TRAPERO, llavors major de los Mossos d’Esquadra, i ara jutjat per rebel·lió a l’Audiència Nacional, afirma que va estar temptat d’oferir una roda de premsa, o emetre un comunicat, després de la reunió amb el Govern el 28 de setembre del 2017, desmarcant-se de la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre per evitar les conseqüències que podien derivar-se per a ell i per al conjunt del cos policial autonòmic. Va arribar a comentar-ho amb la resta de comandaments que el van acompanyar en aquella reunió. I ho van descartar. Ara se’n penedeix, va afirmar ahir durant la seua declaració en el judici, a preguntes de la defensa. És difícil, d’això no hi ha dubte, desmarcar-se del mateix govern, en moments de tanta emotivitat com aquells dies previs al referèndum prohibit pel Constitucional. Hauria estat vist, almenys per la meitat de la població catalana, com un traïdor al seu país quan en aquell moment era l’heroi nacional, l’home que havia resolt, i explicat públicament, els detalls de l’atemptat del 17 agost a Barcelona i Cambrils. És difícil enfrontar-se als superiors, per molta autonomia de què disposi el cos de Mossos. I perquè a l’altre costat, des del Govern central, Pérez de los Cobos tampoc no l’hi posava fàcil. Però és veritat que en aquells moments d’aparent unanimitat haurien fet falta gestos valents d’actitud professional i crítica, perquè ningú se sentís enganyat sobre el que podia passar i, en especial, sobre el que els membres de l’Executiu explicaven en privat però no reconeixien en públic respecte de la convocatòria i la DUI.