Més que odi?

Vox, aquell diguem-ne partit, acaba de ser censurat a Twitter, la xarxa social, per abocar comentaris en els quals acusava el govern espanyol de finançar la pederàstia. Els responsables de la xarxa social es van dirigir al partit d’ultradreta demanant-li que eliminés el comentari i, al no fer-ho, van tancar el seu compte durant 24 hores. Censura, segons Vox, evitar l’apologia de l’odi, segons Twitter. Però, em pregunto, hi ha alguna cosa més que odi a Twitter? Jo pensava que aquest era el racó rònec de qualsevol reunió on es donen cita tots els ressentits, els envejosos i els fracassats. I s’animen els uns als altres a fotre canya als seus enemics, perquè allà tots són enemics. És un ambient opressiu, desagradable, ple sempre de retrets, acusacions i falses notícies que s’estenen com una taca d’oli. Per ser justos, també hi ha una mica d’imaginació i fins i tot creativitat, però no en les proporcions ni amb la notorietat amb què es manifesten els més haters de la xarxa. Les bondats, les coses divertides i entranyables, queden per a altres llocs, com Instagram, el producte de Facebook per a gent una mica més jove. Sembla estrany que a Twitter el preocupin els missatges d’odi. Quantes vegades haurien hagut de tancar el compte de Donald Trump per la mateixa raó? Està clar que el poder imposa, fins i tot als gegants tecnològics, i la falsa denúncia de Vox contra el Govern central haurà tingut alguna rèplica que no ha caigut en sac foradat. Per les altres coses, i exageracions a part, més sembla un cas de llibertat d’expressió que d’odi. Twitter és el jutge.