Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
La irrupció del líder d’extrema dreta Santiago Abascal i de tota la cúpula de Vox en una manifestació d’agricultors davant la seu del ministeri a Madrid contra les polítiques de preus agraris i del salari mínim confirma els temors expressats en alguns cercles de la Moncloa i recollits pels mitjans de comunicació sobre el risc de radicalització d’unes protestes que en principi tenen una justificació merament sectorial però que poden convertir-se en una espècie de croada antisistema –a l’estil dels armilles grogues francesos– contra el que representa el nou Executiu: contra la conservació d’espècies salvatges, contra les polítiques migratòries, contra l’elevació del salari mínim i, per descomptat, en reclamació de polítiques proteccionistes a favor dels productes agraris espanyols davant els europeus o de països tercers. Abascal i els seus coreligionaris, conscients del potencial d’aquestes mobilitzacions, va aparèixer ahir, amb divisió d’opinions, intentant capitalitzar el descontentament dels agricultors espanyols i amb la intenció de convertir la protesta en una esmena a la totalitat contra les polítiques progressistes. L’agricultura necessita polítiques de protecció; els agricultors no poden treballar amb preus ruïnosos ni ser els encarregats de pagar la factura de preus baixos de la gran distribució. Però alhora és necessari que existeixin polítiques ambientals responsables, una protecció eficaç del medi natural i polítiques salarials i migratòries justes i que resolguin els problemes d’empobriment constant dels sectors més pobres de la classe treballadora.
