La decisió de confinar o no els veïns de la comarca del Segrià als seus domicilis tensa el Govern. No és l’únic motiu pel qual apareixen esquerdes en un Executiu molt pendent ja de la data de celebració de les eleccions catalanes, però és el que més afecta els veïns de Lleida. Ahir, a primera hora del matí, abans de la reunió del Procicat hi va haver un intens debat entre els membres del Govern –el president Quim Torra i els consellers del PDeCAT d’una banda i el vicepresident Pere Aragonès i els d’ERC de l’altra– per valorar els pros i els contres que una decisió tan dràstica podia tenir sobre l’economia de Lleida i si era el més adequat des del punt de vista sanitari. Tècnics sanitaris afirmaven que el confinament domiciliari és una decisió més efectista que efectiva i que en tot cas existeixen fórmules que permeten actuar sobre col·lectius més reduïts (municipis o barris) en funció de la seua afectació.
El problema del Segrià és que no es van prendre mesures preventives davant de l’arribada de treballadors del camp i els sistemes de rastreig no han funcionat per problemes de funcionament burocràtic. Els tècnics insisteixen que el gruix dels problemes és a les explotacions hortofructícoles mentre que els polítics desvien la mirada cap als joves que suposadament tenen una conducta relaxada. El Govern, que va criticar Sánchez per la seua falta de previsió, queda ara en mal lloc a causa d’una política poc previsora i erràtica en la lluita contra el virus. I els veïns del Segrià no poden pagar els plats trencats d’aquesta política.