El president de la Generalitat ha descobert en les pròpies carns que les coses s’estan fent en el seu govern tard i malament. O pitjor que malament. I això passa després que membres del seu Govern afirmessin, durant la vigència de l’estat d’Alarma, que el Govern ho hauria fet molt millor i no es van estalviar crítiques a la gestió de l’Executiu espanyol, que tampoc no va ser un exemple d’eficiència. D’alguna cosa hauria d’haver servit l’experiència d’aquells gairebé quatre mesos de confinament forçós per “sortir a buscar el virus” com afirmava ahir el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós.
No només no va sortir a buscar el virus sinó que es van donar un descans malgrat les advertències dels especialistes, dels alcaldes i dels sanitaris que se n’anaven de vacances amb el cor encongit i convençuts que a la tornada les coses serien molt pitjors. Es va deixar en suspens el contracte de Ferrovial per al rastreig de positius; no es van contractar rastrejadors i poc més d’un centenar de persones va fer aquesta feina mentre es rebutjava l’ajuda oferta pel ministeri de Sanitat, per la Diputació i per l’ajuntament de Barcelona, com si afectés l’orgull del Govern català acceptar ajuda.
I, mentrestant, els casos de contagi augmentaven i la preocupació també, i als sectors econòmics anava en augment. Ha hagut d’arribar el contagi comunitari a Barcelona per reconèixer que les coses no s’han fet bé, ni tan sols en l’àmbit jurídic perquè, fins i tot amb un decret llei aprovat, prefereixen recórrer a les recomanacions i evitar així el veto judicial.