La cultura, en perill

Setmana estranya la que li toca viure al sector català del llibre. Després d’ajornar la festa de Sant Jordi en ple estat d’alarma, semblava bona idea deixar la celebració per al mes de juliol perquè ja estaríem fora d’una situació d’emergència –i és cert– i, segons els científics, el virus pràcticament estaria desaparegut a causa de la calor. En aquest cas, com en tants d’altres, els científics encara no coneixen totes les reaccions del virus i aquest s’ha manifestat amb tota la fortalesa al llarg d’aquest estiu. El resultat ha estat la supressió de la festa al carrer, bé perquè les confuses ordres de les autoritats així ho estableixen (o això sembla) o bé perquè els ciutadans són més responsables i previsors que els seus governants. D’aquesta forma, el sector del llibre s’unirà a altres activitats culturals, malgrat les mesures de protecció i que no s’hagi detectat ni un sol cas en un concert, una representació teatral o un ballet. Tot i així, els confusos decrets dels últims dies només aclareixen una cosa: que les activitats culturals tornen a estar confinades.

I contra una cosa així no val xerrameca barata quan es té a les mans la possibilitat d’actuar: fa falta que les institucions es comprometin, que els ajuntaments abandonin la paràlisi i comencin a anunciar mesures en defensa de la música, del teatre, de l’edició. No n’hi ha prou amb donar la culpa al virus i contemplar la realitat com si fos una fatalitat insuperable. No, qui governa, qui gestiona els recursos públics, té la possibilitat d’intervenir a favor de la cultura i ho ha de fer abans que no sigui massa tard.