Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
Existien motius més que sobrats per posar l’any 2020 entre els més terribles i devastadors de la Història. La pandèmia del coronavirus podria ser el principal. I la crisi econòmica que es va desencadenar per intentar frenar els efectes letals del virus. O la cruel mortalitat d’ancians atrapats en residències i descuidats per les seues autoritats. També podríem explicar-ho dins dels anys horribles per al sistema educatiu. Tot això a compte del virus. Després tenim la crisi de la monarquia, provocada per tot el que la fiscalia suïssa, i la loquaç Corinna, han anat descobrint sobre la personalitat avara de Joan Carles I i la seua precipitada sortida d’Espanya –fugida, en diuen els republicans en general–. Per no parlar, si ets molt de dretes, dels estralls d’aquest govern de coalició que ens condueix al comunisme i a la desaparició de les essències d’Espanya. Poc deu faltar, malgrat els ajuts europeus, perquè el sistema públic de pensions espanyol entri en fallida per la barreja letal de falta d’ingressos i augment exponencial de les despeses. Però no hi ha res tan devastador com aquesta notícia que es va saber el 25 d’agost d’aquest fatídic 2020. Leo Messi va anunciar, per burofax, la seua intenció d’anar-se’n del Barça i posar fi a anys i anys de triomfs i de bon joc, d’orgull i de llegenda. Josep Maria Bartomeu passarà a la història, al costat de Gaspart o a Josep Lluís Núñez, com el president que va perdre un jugador de llegenda. En el seu cas, el millor de tots els temps. Només pot passar que al novembre, Donald Trump guanyi les eleccions presidencials als Estats Units.
