Perspectiva històrica

Revisionisme històric, una de les tendències en política moderna. Podríem dir que aquesta manera d’encarar el present polític permet despullar d’injustícies alguns dels esdeveniments del passat, o això creiem. La mateixa fórmula serveix per retirar a una plaça el nom d’un aristòcrata, navilier i empresari que traficava amb esclaus al segle XIX; per retirar els honors i condecoracions d’un dictador al segle XX i també per retirar la medalla d’or de la ciutat al rei emèrit per unes conductes que encara no estan provades judicialment (o per canviar el nom a una novel·la d’Agatha Christie, però aquest és un altre cas). L’ajuntament de Barcelona –i al ple del setembre estarà a l’ordre del dia de Lleida– ha retirat aquest honor al que fou rei d’Espanya entre el 1975 i el 2014, en un dels períodes més llargs de llibertat, pau i prosperitat que hagi viscut el país al llarg de la seua convulsa història. Temps hi haurà, si es demostren totes les acusacions que pesen contra Joan Carles I, de “revisar” els honors rebuts pel rei emèrit. Tanta precipitació té un cridaner tuf d’oportunisme polític, més relacionat amb la proximitat d’un procés electoral a Catalunya que amb la veritable intenció de fer justícia històrica. Podríem entrar en aquest tèrbol bucle segons el qual uns partits retirarien honors a certa autoritat política per tornar-los-hi en el cas d’una alternança electoral al cap de quatre anys. Existeixen qüestions sobre les quals tots els partits sense distinció haurien d’actuar amb una mínima dosi de prudència i de rigor per evitar l’apropiació falaç de la Història.