Una novel·la madura

Albert Villaró és un escriptor amb un talent extraordinari, una capacitat de fabulació única i un llenguatge irònic i singular. Ha forjat amb els anys una sòlida obra literària que ara cobra una especial rellevància amb La companyia nòrdica, la seua última novel·la, que se submergeix en dos mons literaris especialment suggeridors: les guerres carlines i la literatura fantàstica. La maduresa assolida per l’escriptor andorrà nascut a la Seu li permet desposseir-se d’aspectes personals, de la mirada singular que tantes vegades condiciona l’obra d’un escriptor, per convertir-se en un narrador distant, que posa en mans dels personatges l’explicació d’una història que s’impregna d’algunes de les millors tradicions de la literatura peninsular: Valle Inclán, Unamuno o Baroja, juntament amb Vayreda, van ser alguns dels autors que van posar dimensió mítica a les guerres carlines. La lluita entre la tradició i la modernitat amb el rerefons dels conflictes religiosos i territorials d’un país ancorat en els seus fantasmes. D’altra banda, la tradició literària del que es coneixeria com a realisme màgic però en versió peninsular. La novel·la és un homenatge a escriptors com Joan Perucho o Álvaro Cunqueiro, especialistes en una literatura fantàstica arrelada amb una etnografia popular rica en matisos i en tradicions màgiques. Villaró demostra amb aquesta Companyia nòrdica la seua maduresa com a creador literari, com a inventor de personatges i d’històries i com a hàbil mesclador de la realitat i de la ficció fins a confondre el lector en una seductora barreja.