Estrany debat de política general al Parlament de Catalunya que pot concloure avui mateix, o demà divendres, amb la decisió del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació del president per desobediència a la Junta Electoral. En la seua intervenció d’ahir, Torra va aprofitar el discurs per fer balanç del seu breu i convuls mandat al capdavant de la Generalitat. Substitut de Carles Puigdemont, sempre ha reconegut que la seua és una presidència vicària i ha tornat a repetir-ho ara quan afirma que la legislatura podria acabar com va començar, amb un president destituït per raons alienes a les electorals. En l’apartat dels seus mèrits, el president ha posat l’acció del Govern contra la pandèmia de la Covid-19 i és cert que la situació sanitària ha tingut un efecte positiu sobre la imatge de Quim Torra, que apareixia a començaments d’aquest any 2020 com algú que ja donava per esgotada la legislatura davant de la impossibilitat de mantenir unit el Govern i amb una imatge deteriorada pels successius conflictes que han anat jalonant la seua presidència. Ara es resisteix a convocar eleccions i espera que sigui el Suprem qui l’inhabiliti per aconseguir un nou front de confrontació amb les institucions judicials espanyoles. Un preàmbul de l’ambient que es convertirà en la norma fins a les eleccions del febrer, amb un Govern en funcions, un president que no ho serà i la incapacitat d’adoptar decisions executives. Un panorama poc tranquil·litzador en un moment en què la societat catalana necessita que els polítics exerceixin la seua responsabilitat amb plens poders.