Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
Quants electors, d’entre els més de quatre milions que van votar en les últimes eleccions catalanes, estan al corrent dels escàndols que escatxiguen el Govern és un misteri. Com ho és també el nombre exacte de persones que decidiran el seu vot el proper 14 de febrer en funció de les baralles, conflictes i desacords entre els socis d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. De moment, l’única certesa és que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) vaticina una victòria d’Esquerra i una desfeta electoral de Junts, que descendiria als nivells que s’esperen també per a Ciutadans (el que seria un altre fracàs històric) i dels Comuns, que tindrien un lleu ascens. El gran èxit quedaria reservat per al PSC, que passaria a ser la segona força política i podria convertir-se en una alternativa raonable per a un nou govern tripartit amb els Comuns i Esquerra, però aquesta vegada encapçalat pel partit republicà. Aquesta és la teoria, el dibuix fet pel CIS després d’entrevistar més de mil persones durant el mes de novembre de 2020 per al seu baròmetre.
Una altra cosa molt diferent és el que acabi passant al febrer, sobretot si els escàndols segueixen i el malestar dels ciutadans persisteix. Algú, al si de l’Executiu, té la impressió que la sobreexposició d’ERC a les crítiques públiques per encapçalar dos conselleries clau podria derivar vots cap a Junts i juga amb aquesta possibilitat atiant el foc de les filtracions i la protesta pública. El resultat pot ser que tots els partits que formen el Govern acabin patint el desgast del virus.
