Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Juan Cal
Sixena torna a l’actualitat amb la reclamació al jutjat perquè s’executi de forma provisional la sentència que obliga el Museu de Lleida a entregar les 111 obres en litigi a causa de la segregació de la diòcesi de Lleida. La reclamació del bisbat de Barbastre i d’algunes plataformes cíviques oscenques coincideix amb la intervenció del Museu de Lleida interessant-se per l’estat de les més de 150 obres que van sortir de Lleida en direcció a Sixena i que es troben en una situació precària de conservació, per no dir preocupant, segons els tècnics en art antic. S’ha de recordar que aquestes obres es troben a Aragó mitjançant l’execució provisional d’una sentència que encara està pendent de revisió per part del Tribunal Suprem i que van ser entregades per la Generalitat i traslladades per la Guàrdia Civil en l’esdeveniment més vergonyós de l’aplicació de l’article 155.
És trist, per no dir una cosa pitjor, com degradant o impresentable, que les autoritats polítiques (aragoneses i catalanes) hagin convertit la disputa entre dos bisbats en una lluita entre comunitats i en motiu de discòrdia entre veïns que mai no havien tingut motius d’enfrontament quan es trobaven sota la mateixa diòcesi.
Ja no es tracta de revertir aquella sorprenent decisió de Roma perquè hi ha coses que no tenen remei, però hauríem de ser capaços de reclamar als nostres representants –cada un a la seua comunitat– que advoquin per la concòrdia i el consens de manera que la història comuna de centenars d’anys no finalitzi amb una irracional decisió que posa en perill el patrimoni comú.
