El rei no és com vostè

Necessitem intervencions públiques com les de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per entendre per què algunes formacions polítiques són incapaces de separar el respecte a les institucions del retret contra les conductes individuals contràries a l’ètica social i a la llei. En resposta a un diputat d’Assemblea Madrilenya en defensa del monarca emèrit, Díaz Ayuso no va tenir millor ocurrència que dir “que la llei és per a tothom igual però que no tots són iguals davant de la llei i vostè no és com el rei Joan Carles”. I ho va dir com si el servei continuat de Joan Carles I als interessos de l’Estat espanyol fos una patent de cors per evitar qualsevol retret –penal o fiscal– per conductes contràries a les lleis vigents.

És possible que la presidenta madrilenya, que funciona molt bé amb argumentari, es compliqui una mica la vida amb certes dificultats quan ha d’improvisar, fins al punt de fer allò tan impropi dels polítics que és dir el que pensa. I això deu pensar ella, que hi ha gent –potser no només el rei emèrit– que pot defraudar, corrompre, estafar o delinquir sense que s’hagi de sotmetre a l’imperi de la llei. Es tracta d’una teoria molt estesa dins de certs sectors de la política segons la qual a la política s’arriba per servir-se’n i no per servir. A més, si algun sentit té un règim monàrquic en la societat contemporània és que qui exerceix la màxima prefectura de l’Estat sigui un model de conducta cívica, d’exemplaritat pública i de servei impecable al conjunt dels ciutadans. Qualsevol ombra de dubte és el principi del final del règim.