SEGRE

Creat:

Actualitzat:

He llegit amb molt d’interès la part dedicada a Catalunya del llibre de P. Sánchez Manual de resistencia. Aquesta part porta per títol: La crisis en Cataluña. En 30 pàgines Sánchez explica el que ha passat a Catalunya els darrers anys. Abans de fer una valoració d’aquestes pàgines, haig de dir que sóc una de les persones que ha cregut que el problema català pot tenir alguna sortida viable amb un P. Sánchez i un PSOE valents a l’hora d’afrontar la situació. Ho he dit i deixat per escrit. La lectura però d’aquestes pàgines ha estat una autèntica decepció. Una decepció que em porta a veure un futur més a prop de noves confrontacions que de diàleg i acords. El mateix Sánchez reconeix al començament que el gran distanciament amb Rajoy es va anar trencant gràcies al conflicte català. Quan pitjor anaven les coses a Catalunya més anaven intimant els dos. El punt culminant d’aquesta bona relació va venir amb l’oferta de Sánchez a Rajoy quan dubtava d’aplicar el 155: “Rajoy era reticente a aplicar el 155. Yo le decía: Oye aquí está el PSOE. Le invitaba a utilizarnos si lo necesitaba.” Sánchez es queixa després de la poca col·laboració del PP a l’hora de governar i treu pit dient que va pactar amb el PP per defensar la unitat d’Espanya. És a dir, el PSOE, en teoria progressista i d’esquerres, fent de partit més nacionalista que el PP! La unitat d’Espanya com a valor suprem. No sorprèn doncs llegir a partir d’aquí com per a ell l’única violència que hi ha hagut a Catalunya ha estat per part dels independentistes, que l’única gran manifestació de la qual parli sigui la de Societat Civil Catalana i que compari el moviment independentista amb l’extrema dreta xenòfoba de Polònia i Hongria. A Catalunya Sánchez només veu més de 2 milions de delinqüents adoctrinats i violents que van pel món explicant fakes sobre Espanya. Algú creu que amb aquesta opinió sobre el que passa a Catalunya, hi ha cap camí de diàleg? Difícil. És més, aquest llibre crearà més odi envers tot el que es relacioni amb Catalunya i amb la gent que tingui un altre projecte polític que no sigui només la defensa de la unitat d’Espanya. Benvolgut Pedro, apel·lar al diàleg tirant més gasolina al foc no és el millor camí per a trobar solucions.

tracking