Temps de mentir

Ja estem immersos en campanya electoral. Es tracta d’una de les campanyes més importants dels darrers anys. La complicada situació política que es viu a Catalunya i a Espanya així ho determina. Però, per desgràcia, estem acostumats que les campanyes electorals siguin un no parar de promeses que després no es compliran. Una llei no escrita en els partits polítics diu que durant la campanya s’ha de prometre de tot a tothom. Després, si guanyes, tens quatre anys per cercar excuses i no fer allò que vas prometre. I si has perdut, recordes a tothom que si t’haguessin votat a tu, ara tot seria fantàstic. Així funciona el xou de la campanya electoral. A mi particularment aquestes campanyes no m’agraden gens. M’agradaria que es valorés més la feina feta, des de govern o oposició durant quatre anys, i no el xou mediàtic de les dos setmanes de campanya. Aquesta campanya, a més a més, porta incorporada una ració extra d’insults, mentides i provocacions. Uns insults, mentides i provocacions que no són casuals ni producte de la fricció puntual en un debat. Tots estan ben planificats per tensionar l’ambient durant la campanya i continuar amb el relat que tant agrada a Madrid de la violència que es viu a Catalunya. També ajuda a preparar possibles decisions dràstiques i coalicions forçades per a l’endemà. Les reiterades declaracions de Pablo Casado i Cayetana Álvarez de Toledo, per exemple, responen perfectament a aquest objectiu. De moment, en aquesta campanya, partim d’una situació ben clara: l’extrema dreta de Vox surt per tot arreu. Es recorda constantment que és un partit democràtic votat per la gent amb el qual es pot pactar. Per altra banda, tenim més de dos milions de catalans que continuen sent considerats uns delinqüents fora de la llei i que estan representats per partits amb els quals no es pot pactar de cap manera. És més, ja estem amenaçats de ser “reeducats” i de patir un 155

etern, si la dreta guanya les eleccions. Amb aquest panorama polític tinc clar que l’endemà de les eleccions generals, o algú s’empassa alguna de les seves mentides i amenaces electorals o el futur de Catalunya i Espanya serà molt i molt complicat.