x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DELIN E DE LAN
  • AMADOR MARQUÉS

Auschwitz

Actualitzada 12/09/2020 a les 08:15
Auschwitz

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Auschwitz

SEGRE
Amador Marqués

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Amador Marqués

Black Mountain Bossòst, hestivau de genre nere, programat normaument en primauèra, a lòc aguesti dies, a despiech des restriccions per toti coneishudi. Ath delà des abituaus activitats restacades damb era literatura, eth cinèma, era gastronomia, en fin, era condicion umana, e tanben era particularitat der entorn aranés que l’acuelh, er event a volut hèr rebrembança d’un des successi mès traumatics e ignominiosi dera istòria dera umanitat, damb motiu des 75 ans dera liberacion des superviuents deth campament d’extermini d’Auschwitz-Birkenau. Eth país, Alemània, que mos dèc era cultura mès excèlsa, damb era volada mès nauta dera istòria dera cultura e eth pensament modèrn, per miei de filosòfs coma Hegel, pensador dera totalitat etica, deth quau enguan celebram eth 250

aniversari, tanben siguec capaç dera barbària mès extrèma. Un succès deth quau, totun, lèu lèu non se’n sauve cap grana nacion occidentau. Ena civilizacion, brotoe era barbària. Autant, ena entronizacion deth jo, der idealisme aleman, damb es pretensions de totalitat e es consegüentes idèes d’autoconservacion e domeni esturmentau, reverberades en collectiu, pòden auer dat lòc a ua sòrta d’encadeament dera sang e era tèrra, que suposarie eth totalitarisme hitlerian. Es sònis dera rason produsissen monstres. “Hitler a imposat as òmes un nau imperatiu categoric: eth d’orientar eth pensament e era accion entà qu’Auschwitz non se repetisque”, didie eth pensador Adorno. Eth camp siguec frut dera “banalitat deth mau” (Arendt), ei a díder, deth mau radicau, que demore ena escuretat der uman, era istòria deth quau auem de rebrembar coma historia passionis, istòria de patiment e esperances trencades, pr’amor qu’en Auschwitz, coma remercaue Elie Wiesel, non sonque moric eth judiu, senon tanben er uman.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Descobrir
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre