Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LES CENDRES
  • TXEMA MARTÍNEZ

Lleida

13/12/2016 a les 05:40
Txema Martínez

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Txema Martínez

SEGRE

Cada cop que arriba el desembre a Lleida, el sol s’acomiada de les nostres vides, potser una mica cansat d’haver de mig il·luminar una vida que voldria més resplendent, i aleshores podem passar sense ell dies, setmanes, mesos. Hores i hores. Sumits, els soferts lleidatans, en un estat glacial i de penombra grisosa i xopa, lluny de les temperatures benignes de què gaudeixen veïns nostres tampoc tan distants, com els que habiten les costes del Mediterrani, que és aquella mar que regala als qui la veneren un recer de malenconiosa bonhomia o de joia del pas del temps parsimoniós que es bressola en la calma incerta del matí i de la tarda. No és estrany, doncs, que per exemple ahir dilluns a Lleida ens atanséssim amb perversa obstinació als zero graus i en canvi a Barcelona, sense a penes voler-ho, per inèrcia, la llum aportés treves que s’enfilaven més enllà dels quinze. Fa poc vaig ser a València i, per un d’aquells miracles de la naturalesa, molta gent anava pel carrer en màniga curta, passejava a la Malvarrosa vora les onades amb poca roba i ulleres de sol, s’amuntegava a les terrasses per dinar, sentia el crit de la vida natural i espontània i deixava enrere la casa per anar a buscar una alenada de primitiva llibertat. Quan vaig arribar a Lleida, la vesprada d’un diumenge, vam córrer tots als nostres caus, mentre caminava pels carrers deserts de la ciutat, embolicada en una boira tan magmàtica que semblava agafar-te amb les mans greixoses pel coll i et tapava els ulls fins a fer-los plorar d’ignorància. La pell s’encongia igual que una frase dolorosa que no vol en realitat arribar al final, els braços i les mans buscaven un infern impossible de tan arrecerat i pecaminós, els cabells volien retornar a l’atàvica saviesa inrecordada del cervell, els membres haurien deixat de ser-ho tan sols per no ser-ho en aquell instant de no-res, d’un no-res que de tan gris semblava una pel·lícula muda. El silenci, sota els passos a les llambordes, era eixordador. I els habitants de Lleida corríem cap a la llar o ja hi érem, mentre a la resta de capitals la gent envaeix els carrers, les terrasses, les llums de la nit, i parla, beu, menja, es troba, viu i mira a la cara de la vida amb una altra espurna als ulls. És tan obvi que això, als lleidatans, ens marca a foc el caràcter. I malgrat tot estimem tant, i sempre, aquesta maleïda ciutat, aquest fred, aquesta puta boira...

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre