Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LES CENDRES
  • TXEMA MARTÍNEZ

Gili i Gai

Actualitzada 27/06/2017 a les 15:25
Txema Martínez

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Txema Martínez

SEGRE

La polèmica generada a partir de les paraules homòfobes d’un professor del Gili i Gaya –el nom del qual no es mereix ser reproduït aquí– em recorda una memorable escena de Casablanca, aquella en la qual Claude Rains, enmig d’una incursió nazi sorpresa al local de Rick, s’exclama: “Com? Però aquí es juga! És intolerable!”.

A banda de la devoció que tinc per aquest personatge, i que la memòria de Rains em perdoni, la cínica reacció de les autoritats competents en aquest tèrbol assumpte podria comparar-s’hi. “Com? Que aquest mestre és homòfob? Intolerable!”, s’han esgargamellat, per tot seguit tapar-ho amb la diligència habitual, la mateixa amb què ens tenen acostumats els successius departaments d’Ensenyament en temes com el que ens ocupa, o en d’altres de més greus, com el bullying.

Una prejubilació, un canvi d’ubicació, i aquí pau i després glòria. Com va deixar escrit en un superb article Anna Sàez en aquest mateix espai de SEGRE fa uns dies, tothom –tothom– sabia, generacions rere generacions, les barbaritats que havia arribat a sostenir aquest senyor a les seves classes, i ningú feia res.

Ha hagut de ser aquesta quinta de joves qui, superant la por atàvica a la queixa, a la rebel·lia i a l’inconformisme (per un afany d’adaptació al cost personal i col·lectiu que sigui) que han marcat les lleves anteriors, ha desfermat el soroll i ha aconseguit que, almenys, un altre departament (no el d’Ensenyament, naturalment!) pugui arribar a multar el mestre.

Paraules com les seves, als de meva fornada i molt abans, ens semblen nimietats insignificants en comparació de les barbaritats, físiques i psicològiques, que vam patir a les aules de petits, però ara, aquí, per sort tenim uns joves que han dit prou. Prou, per a vergonya també de qui ho consentia sabent-ho, allò que en altres àmbits s’anomena prevaricació, que deriva en negligència explícita, i intolerable i doblement mísera si tenim en compte que es tracta d’educar, un fonament sagrat juntament amb la salut.

Els successius directors i directores del Gili haurien de demanar perdó per haver fet els ulls grossos. Els d’Ensenyament, tres quarts del mateix. I el sistema educatiu hauria de posar totes les eines perquè aquestes baixeses, que se segueixen repetint cada dia en alguna aula del nostre país, s’eradiquin d’una vegada per sempre. Aquest és el país que voldria. Net, culte, fort i tolerant. Sisplau.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre