Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LES CENDRES
  • TXEMA MARTÍNEZ

Insomni

Actualitzada 15/05/2018 a les 09:21
Les cendres

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Txema Martínez

SEGRE

A totes les famílies hi ha insomnes. A la meva, les dones hi tenen tendència, com la meva àvia paterna, que anava a dormir a les telúries i l’endemà al matí es llevava amb el sol, desafiant les lleis de la humanitat. Quan anava a passar el cap de setmana a casa seva, estiràvem tant com podíem les nits jugant als solitaris: ella jugava, jo l’ajudava, o ella feia que jo ho feia, perquè era una forma de moltes de dir-me que m’estimava. Potser per això, penso ara, em costa tant adormir-me. Com si la busqués, encara, entre les ombres, o entre els fils de puntets de llum que travessen les persianes mig abaixades, o pel soroll puntual que algú fa enmig de la nit i t’arriba esmorteït sense acabar de definir-se. Els desvetllats sabem que el temps, en aquesta nit interminable, ha deixat d’existir tal com el coneixem i aleshores s’estira i s’arronsa a voluntat pròpia, o inconscientment, inserits en aquell estat entre el son i la vetlla, en què tot és clar i veritable.

També la meva mare i la meva germana pateixen insomni. Les sentia sovint, de petit, traginar vasos per la cuina, on coincidien en la seva recerca pacient de la son, i xiuxiuejar igual que dos nàufrags provinents de dos naufragis diferents que havien coincidit a la mateixa illa. Devia ser una sensació estranya, perquè el de l’insomni és un art per se solitari, un ofici que va esculpint-se a còpia d’anys que comença per una desesperació, per un neguit, per una genètica inconquistable, i acaba per fer-se company, amic, i t’hi abandones amb la confiança de la coneixença, amb parsimònia, amb els rituals més diversos i tots igualment infructuosos, com ja intuïm a priori.

En general, les estratègies per mirar de recuperar el son fracassen perquè van justament en la direcció contrària del que marca la raó: mirar la tele, escoltar la ràdio, escoltar música, llegir, ordinador, passejar-se igual que un fantasma, menjar, beure. Només els fàrmacs poden arribar a ser incontestables, però ja sabem que impliquen moltes inconveniències, en general no gaire bones. Els insomnes hem après que el millor remei és la paciència i la idea que, allà estirats al llit, “almenys descansem”. Allà quiet, en penombra, aniré caient a l’altra banda de la vida i potser, l’endemà de bon matí, sentiré de nou la veu de l’àvia, les seves mans a la meva cara, i l’olor de l’esmorzar.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre