x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LES CENDRES
  • TXEMA MARTÍNEZ

Estiu

03/07/2018 a les 05:21
Les cendres

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Txema Martínez

SEGRE

Un ventijol sacseja els pins de vora casa, en ràfegues ara violentes ara suaus, mentre la calor insuportable de Lleida l’allita, li fa de pedestal, perquè els habitants d’aquest territori extrem, inhòspit, ens pensem que podem encara amb el clima xafogós. L’oreig entra a la ciutat a batzegades sobtades, remou papers i tendals, però la calda persisteix, impertèrrita, i a poc a poc et va foradant els ulls i les venes i les plantes dels peus i les oïdes i el cervell, fins a deixar-te catatònic. Aquest estat representa un estadi del coneixement interessant, perquè abocat, de genollons, al foc de la calima un pot deixar enrere la intel·ligència i abandonar-se a les intuïcions, a les coses fetes d’esma, seguint una rutina present o un ritual molt antic. De tota manera, aquest botorn descomunal té bastant poc a veure amb el foc de la meva infància en aquell piset de Doctor Combelles, quan l’ardor infernal queia sobre el pati immens del col·legi Episcopal i s’hi formava una caldera que gradualment, del matí al vespre, s’escampava pels carrers del barri fins a sumir-lo en una roentor punxant, emmalaltidora, i de la febre ens endinsàvem els lleidatans en un silenci que no he tornat a sentir-lo mai igual enlloc, un silenci que arrela precisament en l’ardència invisible i que després s’envola arran de terra i per l’aire i s’encomana pertot, dens, talment una massa informe que va arrossegant-se i canviant el gest i la forma grotesca del seu perfil impossible. Un silenci monstruós, feréstec, que penso que sobreviu ja inoculat en l’ànima del Ponent, sota l’aura reverberant d’un sol rogenc. Aquella febre sí que era palpable en la pell suosa, en els anys en què allò que més s’assemblava a un aire condicionat era un tronat ventiladoret o els vanos de les mares i les padrines movent-se a tota màquina, contraposats a l’estatisme de colors plans i clars de la tarda interminable. Era com una pel·lícula de sobretaula, De sobte, l’últim estiu, en què tant els actors com els que la miràvem ens foníem en una illa de carrers laberíntics i blancs per penetrar en la frontera entre la vetlla i el son, quan la poca roba que dus se t’esllavissa, i no encertes a discernir entre la realitat i el desig, identificar el moment exacte del temps en el qual envelleixes. Aquell nen, aquelles sobretaules aturades com en una postal, aquell silenci roent, viuen en mi, encara.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre