x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LES CENDRES
  • TXEMA MARTÍNEZ

Llibertats

Actualitzada 12/03/2019 a les 09:22
Les cendres

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Txema Martínez

SEGRE

La llibertat és la raó de viure,/ dèiem, somniadors, d’estudiants./ És la raó dels vells, matisem ara,/ la seva única esperança escèptica (...)/ La llibertat és fer l’amor als parcs./ La llibertat és quan comença l’alba/ en un dia de vaga general./ És morir lliure. Són les guerres mèdiques./ Les paraules República i Civil./ Un rei sortint en tren cap a l’exili./ La llibertat és una llibreria./ Anar indocumentat./ Les cançons prohibides./ Una forma d’amor, la llibertat.”

Joan Margarit va escriure fa molts anys aquests versos, que ben bé podrien llegir-se avui i tindrien tot el sentit. Sempre el tindrien, em temo. Perquè aquesta, llibertat, és una paraula que s’ha mirat d’analitzar i eixamplar tantes vegades com escrits hi ha en la història dels homes i les dones, en general amb la digna vocació de qui esbossa un anhel, una aspiració més o menys plausible, a partir de l’experiència humana. A nivell individual, la llibertat acaba on comença la de l’altre. A nivell col·lectiu, la llibertat és una idea, un concepte paraigua que arrecera, en conjuntures benignes però també en les hostils, els drets de cadascun dels subjectes que conformen un col·lectiu, un pacte des del qual les aspiracions legítimes poden esdevenir legals, assoleixen rang de llei, i així tots vivim en la societat amb què ens identifiquem i en la qual tenim la capacitat de realitzar-nos. Els grecs ja parlaven d’una llibertat condicionada pel més alt estrat comú, però, tornant a Margarit, des de les paraules república i civil. Si la democràcia hem convingut, al llarg dels segles, que sembla l’eina que més s’atansa a la millor expressió per blindar la llibertat particular, avui veiem que la llibertat, en moltes societats, tan sols l’exerceixen precisament els mateixos que la defineixen: una elit democràtica per perfilar la democràcia i, al capdavall, les llibertats. Sovint en forma de no-llibertat, de coacció, d’anihilament. La llibertat, semblen balbucejar, impunes, de la trona estant, és consolidar i eixamplar la meva a costa de la dels altres. I aleshores la llibertat, pobra, és les paraules monarquia i presó, un rei que no marxa a l’exili, una llibreria tancada, l’amor prohibit, una vaga denunciada als tribunals, una llengua imposada, un somriure que sagna per una puntada de peu. Aleshores la llibertat perd l’esperança i la llibertat és la mort de la llibertat.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre