SEGRE

Creat:

Actualitzat:

S’atansa un nou i descoratjador Sant Jordi, amb les llibreries i les floristeries tremolant. Han estat, són, mesos molt durs per a tothom, i també per a la cultura. Miro Twitter i em permeto el luxe de no dilapidar l’esperança. La literatura catalana segueix endavant, contra vents i marees, amb prou múscul com per no perdre-hi la confiança, amb títols d’alta qualitat i, el més important, lectors, uns lectors que a sobre el darrer any han pres consciència de país, i de pandèmia, i es tornen militants com mai abans. Són pocs, en comparació a altres literatures conveïnes, però ferms i conseqüents, i això representa per a les lletres del nostre país un exèrcit impagable.

Passa el mateix amb les traduccions al català. Mai abans Catalunya havia tingut tants i tan bons traductors, ben preparats i llegits, apassionats de la seva feina, i el que antigament eren illes d’algun escriptor o intel·lectual compromès, que duia, això sí, la llengua a unes cotes d’excel·lència versionant altres obres foranes referents (Riba, Sagarra, Sales...), ara són un reguitzell de noms que copen una transversalitat de gèneres, editorials i difusió als mitjans dignes d’una cultura ben greixada, a l’altura de les principals d’Europa. Una llengua que sap traduir els millors és una llengua sana.

Twitter també és, com a nínxol del món que l’ha creat i l’alimenta, un reflex del nivell lingüístic del país, d’un perfil molt baix. Ni la immersió ni la tasca diària dels mitjans catalans acaben de fer bé la seva feina, pel que es veu, perquè el català, a les xarxes, en general és escorxat, malgrat que, com deia Solà i tot, ja hem de congratular-nos que s’usi. Amb raó. Millor veure les coses pel costat que no crema.

Aquest empobriment de la llengua també el podem trobar en molts dels llibres que avui dia es publiquen, vestits de literatura. Però de nou direm que, almenys, podem considerar celebrable que es continuï editant sense complexos i que, poc o molt, aquests papers van a parar a algunes mans entusiastes.

Ens ha costat tant, arribar fins aquí. La nostra era, és, una llengua censurada. I per això, ara, en les brutals circumstàncies actuals, més que mai, hem de mimar-la, utilitzar-la, llegir-la en la seva vasta tradició, comprar-ne, tant com sigui possible. Precisament perquè sigui possible.

tracking