Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • pEP MòDOL

Dylan

17/10/2016 a les 05:56

Per molt que els acadèmics s’estripin les vestidures, m’agrada que Bob Dylan hagi estat guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, com m’hauria agradat que l’hi donessin a Leonard Cohen, a Brassens o a Moustaki. Com és possible que un paio que solament ha escrit una obra en prosa (Taràntula) amb un catastròfic resultat editorial guanyi aquest premi? La resposta no és en el vent, sinó en un altra de les èpiques cançons del noi universal de Minnesota (sí, noi nascut el 1941). Aquells versos escampats per tot el món, cantats amb veus esguerrades, guitarres tronades i mirades d’esperança. “Veniu, ministres diputats,/ escolteu-me de grat./ Deixeu lliures les portes/ no detureu pas ningú./ Atenció!, els endarrerits/ són els que ho perdran tot./ Deixeu el vostre vell camí,/ ja no serveix; no sentiu/ aquest vent que us trenca els vidres/ i fa trontollar les parets?/ És que els temps estan canviant.” D’això es deuen haver adonat els responsables de l’Acadèmia Sueca. Tal vegada algú s’ha assabentat que, per exemple, el Blowin’ in the wind no era altra cosa que la recopilació dels molts assajos i escrits de Bertrand Russell contra la guerra per popularitzar un sentiment d’impotència col·lectiva confrontada amb els poders, o una destil·lació exquisida de Kerouac. Hauran vist, espero, que la literatura és ja una altra cosa i que Dylan ha estat, potser sense voler-ho del tot, el referent dels desorientats, dels disconformes, dels contestataris de dos generacions que se sentien i se senten encara Like a rolling stone. Que la literatura no s’expressa només negre sobre blanc. O és que Sòcrates no va dir res, ja que no va escriure? Qui sap, tal vegada els Nobel han reconegut també la importància que varen tenir els trobadors en el canvi d’era fa set-cents anys recordant que aquest poeta de carrer no ha fet altra cosa que seguir les passes de Woody Guthrie, Pete Seeger o tants d’altres anunciant l’era nova que és a tocar o ja és aquí. Recordo el darrer concert de The Band, el grup preferit per Dylan, i la interpretació de Forever young. “Realment vols viure per sempre? Sí, per sempre, per sempre jove.” Vet aquí l’enuig d’alguns que no entenen aquest significat. Lletraferits estàtics i vells com una cadira que solament espera el proper cul que s’hi asseurà.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre