L’home, i en menor mesura la dona (però també), és l’únic animal que entropessa més de dos vegades amb la mateixa pedra. Segons la darrera enquesta del prestigiós diari Washington Post, Trump, després de cent dies de ser President, tornaria a guanyar les eleccions i amb una mica més de marge que fa uns mesos. Cap president dels EUA havia contat mai tantes mentides ni abans ni després de ser investit, s’endú la palma històrica pel que fa a enfrontaments, polèmiques, manifestacions i revessos superant en molt el mateix Reagan i ha batut rècords signant lleis i decrets com ho faria qualsevol petit tirà tercermundista.
Per posar-hi la cirera, en aquestes poques setmanes de mandat ha ordenat el llançament de la bomba no nuclear més potent que tenen els EUA sobre l’Afganistan, ha fet anar més Tomahawks que un indi de tota la vida caçant conills (mentre el secretari Spencer afirmava tan tranquil que Hitler no va fer servir mai armes químiques) i ha protagonitzat escàndols de corrupció econòmica que faran sant Nixon. Aquest fenomen irracional ens podria resultar incomprensible si no fos que a l’Estat espanyol les coses són si fa no fa però sense bombes i míssils, perquè no en tenen. Rajoy i el seu partit han esmicolat tots els rècords històrics de pispar diners públics mantenint al mateix temps, amb galta d’acer i mentint més del que parlen, que és gràcies a ells que es lluita contra la corrupció.
Ens podríem escandalitzar per l’afany d’aprovar coses d’esquenes a les cambres legislatives si no fos que el govern del PP en solament sis mesos ja és l’executiu que més lleis ha vetat de l’oposició a les Corts i fa anar el TC (nomenat a la seva mida) per frenar qualsevol iniciativa que no s’ajusti als seus antulls amb el beneplàcit d’un PSOE que, en efecte, “no el reconeix ni la mare que el va parir”. Inversemblant però passa. Segons les enquestes el PP i Rajoy continuarien sent els més votats en cas d’unes eleccions. Els més votats a Espanya, no pas a Catalunya, on no passarien de ser la sisena força política.
Hom podria pensar que tenint eines democràtiques és de rucs triar camins tan absurds. No és pas de rucs, és cosa d’homes, ensopegar amb la mateixa pedra i amb el mateix peu adolorit per anteriors topades.
