Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • PEP MÒDOL

Don Tancredo

Actualitzada 10/07/2017 a les 07:13

Bona part de l’esquerra espanyola, també de la catalana, ha entrat en una contradicció flagrant. Mentre donen unànime i entusiasta suport a la celebració de referèndums al Tibet, al Sàhara Occidental, a Crimea o a qualsevol indret del planeta on una comunitat nacional vulgui exercir el dret a decidir, estan absolutament dividits en la qüestió que la caverna anomena desafiament de la Generalitat.

Els uns s’han manifestat com a nacionalistes espanyols; els altres donen suport a l’1-O, i els més –en especial, a Catalunya– practiquen un don tancredisme que abans del mes de juny crèiem exclusiu de Rajoy. Saben els seus dirigents –haurien de saber– que la caiguda de les dictadures i els absolutismes ha provocat històricament l’aparició de nous estats (a excepció de la jacobina França) fruit de l’expressió popular de nacions que, de ser-hi, ja hi eren, però que se sentien maltractades o silenciades amb el vell model imposat per la força o la por.

La caiguda del règim soviètic, per exemple, ha fet que apareguessin a Europa els estats de Letònia, Estònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Armènia... sense que ningú s’estripi les vestidures. Indirectament, però també, els de la República Txeca, Eslovàquia, Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia, Montenegro, Macedònia, Kosovo...

No cal anar tampoc gaire lluny per recordar que Irlanda va deixar de ser la Gran Bretanya o que Islàndia, Finlàndia i Noruega són estats creats al segle XX que ara tenen unes magnífiques relacions econòmiques i personals amb Dinamarca o Suècia. Els EUA han celebrat aquesta setmana el Dia de la Independència mentre signaven acords amb la Gran Bretanya i fa poc el Canadà va convidar el príncep Carles d’Anglaterra a commemorar la seva. Igual que Espanya amb les seves velles províncies, igual!

El Don Tancredo era un lance taurí que es practicà a les places de braus fins a la meitat del segle XX (a Lleida no, mai n’hi ha hagut, de plaça, fora d’algunes desmuntables), consistent a posar un subjecte vestit de blanc al mig de la rodola. Els experts i les lleis taurines deien que els toros pensarien que era de marbre i, així, no li clavarien la banya. Després d’innombrables envestides, es va suspendre la tradició. Millor agafar el bou per les banyes, com fan os forcados portuguesos, que, per cert, també van ser espanyols.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre