Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Última hora
El jutge del Suprem Sánchez Melgar, nou fiscal general de l’Estat
MY WAY
  • PEP MÒDOL

11 de Setembre

Actualitzada 11/09/2017 a les 09:12

Avui sóc a Barcelona, com tants onzes de setembre del 1976 ençà. Ara mateix (ahir), quan acabo d’escriure aquesta crònica, enfilaré carrer Cavallers amunt per participar en la marxa de torxes que s’organitza a Lleida per recordar que l’octubre del 1707 la ciutat va protagonitzar el cruent assaig (com ho ha estat en altres conflictes, abans i després) de la pèrdua de llibertats que patí Catalunya el 1714. Aniré als dos actes sense rancúnia, en to festiu i amb esperança, com milers de ciutadans. Mai des d’una columna havia expressat explícitament el meu ideari polític, malgrat tots els lectors saben d’antuvi quin és, i menys encara en la celebració d’una festa que és de tots.

Avui, però, 11 de setembre de 2017, després d’escoltar una i mil vegades que “els socialistes” estan no solament en contra del dret a decidir sinó de cedir locals perquè la gent pugui expressar el seu vot, sento l’obligació moral de fer-ho pel fet que un partit vulgui monopolitzar una ideologia que és de moltes i molts i no pas exclusiva d’un partit que ha oblidat un dels seus principis bàsics com el de l’autodeterminació de les persones i dels pobles.

Sóc socialista com ho eren el meu avi, la meva mare, el meu pare, els meus oncles... que no entendrien, i fins haurien patit gran vergonya, si en la meva breu època de diputat la bancada de la dreta nacionalista espanyola hagués aplaudit amb fervor una intervenció meva. Sóc socialista com ho eren Cabet, Fourier, De los Ríos, Owen, Saint Simon, Layret, Maurin o Monturiol.

Sóc socialista com milers de militants que han deixat el carnet del PSOE o com centenars de milers de catalans que van donar suport a socialistes de soca-rel, com Pallach o Reventós, o van votar en el passat el PSC i aquella promesa de canvi i llibertat individual, col·lectiva i de país. No sento vergonya pel fet de tenir un ideari socialista, republicà, igualitari i catalanista. I com deia el meu avi Josep, em preocupa i molt el país que deixaré als meus fills i néts però el que realment m’ocupa és pensar quins fills i quins néts deixaré al meu país i, a hores d’ara, quan estic ben segur que no em faran passar cap vergonya ni una, me’n sento orgullós i content. Puc?

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre