'Banderita'

Deriva autoritària de l’Estat. Aquest és l’eufemisme que s’utilitza per explicar el retorn de la censura o l’aparició de tics feixistes que Europa sembla ignorar com lamentablement va fer fa 80 anys. A Catalunya, com fa també 80 anys, més: si Jordi Sànchez estigués investigat per tinença d’armes o pertinença a banda armada i es presentés a lehendakari, probablement, avui seria a la sessió de l’Eusko Legebiltzarra. En cavi, Jordi Sànchez, un sospitós pacifista desarmat, no podrà ser a la Ciutadella, on era prevista la sessió d’investidura del Parlament de Catalunya.

Això dels tics feixistes, fins a arribar a fer projectes d’adoctrinament per la canalla, no va de broma. Aquesta setmana s’ha fet públic el projecte que els ministeris de Defensa i Educació van posar en marxa a finals del 2015. Un document de 245 planes que ha de ser la base per a l’assignatura Valores Sociales y Cívicos dirigida a nenes i nens de 6 a 12 anys. Després de rigorosos estudis pedagògics, el Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa (vés a saber on veuen innovació i investigació) fa aquesta curiosa proposta que inclou activitats tan xocants com aprendre a cantar himnes militars: “Hay que morir o triunfar, que nos enseña la Historia en Lepanto la victoria y la muerte en Trafalgar”. Molt educatiu, quasi tant com la lletra del pasdoble inclòs en el temari que lloa, en nom d’Espanya, el vi mentre deixa ben clar els dolents que són els moros que no es deixen dominar: “Allá por la tierra mora/ allá por tierra africana/ un soldadito español/ de esta manera cantaba:/ como el vino de Jerez/ y el vinillo de Rioja/ son los colores que tiene/ la banderita española”.La banderita es convertí, el 1919, en l’himne de l’Exèrcit espanyol a la Guerra del Marroc. Dos anys després, l’Oncle Tonet, a qui ni el meu pare ni jo vàrem poder conèixer, va morir a Annual. L’avi Josep, el germà gran de quatre fills orfes de pare, el meu padrí, no va poder pagar el rescat perquè Tonet no anés a una guerra que ni ens anava ni ens venia. El padrí es va passar tota la vida plorant la mort del seu germà petit i cercant, al Rif, un cadàver que encara ara no hem trobat. Pot ser, a les escoles, haurien també d’explicar aquestes històries.