x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • PEP MÒDOL

I en van trenta-tres

Actualitzada 02/07/2018 a les 09:33
Pep Mòdol

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pep Mòdol

Deia la setmana passada que feia trenta-dos setmanes, trenta-dos dilluns, que anava a cantar de tot cor amb els companys del Cor de la plaça Paeria, companyes i companys que ara ja són amics i camarades també pel fet d’haver compartit durant tant de temps anhels, frustracions, somnis, incomprensions i esperances d’aquelles que creen vincles difícils de rompre. Sembla que aquesta setmana duran els represaliats i represaliades polítiques a les presons catalanes mentre la caverna mediàtica clamarà amb gestos indignats per una mesura que ells consideren “gràcia” quan no en fa cap ni una i altres pensaran que s’han acabat els càntics per una qüestió que ni de lluny té a veure amb la justícia vindicada.

Per compte d’esmenar errors, alguns jutges continuen entestats a aplicar mesures sense proporció, inventant falsedats o delictes que no hi són o demanant fiances milionàries que cal abonar en 48 hores de cap de setmana. Mentrestant, altres togats fixen ridícules quantitats alhora de deixar anar convictes violadors, estafadors i lladres d’immenses fortunes, demostrant allò que deia Cotarelo: “Es de sobra conocido que el derecho penal del enemigo no es derecho penal ni la justicia del enemigo es justicia. Tan conocido que da vergüenza cómo se está aplicando aquí, con qué saña, con qué espíritu arbitrario, ejemplificador, en definitiva, atemorizante (...) de la mano de unos jueces movidos más por la inquina, la furia y el rencor que por la justicia”. Per molt que es parli de diàleg (que benvingut sigui) em fa l’efecte que els de sempre no es cansaran de reprimir durant molt de temps.

No volen saber que els cantaires no són un suflé ni persones fàcils de ser objecte d’engany, que per contra són gent que no mostra fatiga a l’hora d’exigir allò que creuen de veres i que, amb major o menor intensitat, ja no defalliran mai a reclamar la República de Pau i Llibertat de la qual parlen les seves cançons. No sospiten que ni emmordassats callaran malgrat els esgarrin, els tallin o els prohibeixin el so i la veu. Com expliquen els versos de Blas de Otero, “Em (ens) queda la paraula”. Avui, doncs, en farà trenta-tres i em temo que la setmana vinent trenta-quatre... I les que calgui, perquè per aconseguir l’objectiu de la llibertat somiada paga la pena l’espera.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre