Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Pep Mòdol
El 26 de novembre del 1975, sis dies després de la mort d’un dels més cruels dictadors de l’Europa del segle XX, es concedí el títol de duquessa de Franco, gran d’Espanya i senyora de Meirás a Carmen Polo i Martínez-Valdés. Ho va signar el rei Joan Carles I, que ja és solament emèrit gràcies, entre altres coses, a les seves elefantíaques aventures. Aquest Rei, que ho va ser per voluntat del difunt colpista –provocador d’una rebel·lió militar, amb el resultat d’una Guerra Civil de la qual encara no se sap la quantitat exacta de víctimes, i firmant de multitud de condemnes de mort sense que cap Llarena li imputés res de res–, és el descendent de Felip V i pare de l’actual monarca cap d’Estat pel fet de ser fill d’aquell i no pas per elecció popular. Actuant amb la conseqüència dels seus ancestres, Felip VI ha decidit renovar la grandesa espanyola traspassant els oripells a la néta del botxí de la llibertat per indicació d’aquell ministre de Justícia cessat, tot triant la data del quatre de juliol (l’Independence Day en què els EUA van decidir ser república independent) per fer-ne la publicació al BOE.
Mentre això passa a les espanyes i el nacionalistes espanyols veuen amb tota normalitat, o aplaudint amb les orelles aquesta presa històrica de pèl, a Catalunya hi continua havent presos i exiliats, que ho són pel fet de voler fer efectiu un mandat sorgit de les urnes i que, lluny d’emprar pistoles i canons, solament han fet anar la paraula, les paperetes i unes caixes de votació que el CNI encara busca ara. Uns presos que per a més inri ara han de ser custodiats per una Generalitat que compta amb una majoria aclaparadora, que va molt més enllà de l’aritmètica parlamentària, a favor de l’alliberament i la rehabilitació dels represaliat.
Diuen que avui comença el diàleg. Com i per a què? La vicepresidenta Calvo ja ha anunciat amb tota impertinència i arrogància nacionalista que Sánchez no acceptarà la petició de Referèndum de Torra. Ho han intentat apariar dient que serà un diàleg “sin cortapisas”. Ai, las! En castellà cortapisa vol dir condició, obstacle, restricció a la qual se subjecta la possessió d’una cosa però també pot significar “Guarnición de diferente tela que se ponía en ciertas prendas de vestir”.
