x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • PEP MÒDOL

Onze mesos i un dia

Actualitzada 17/09/2018 a les 09:12
Pep Mòdol

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pep Mòdol

Semblava que la guerra dels currículums, els màsters i les titulacions universitàries acabaria en un embolic d’opereta o, en el pitjor dels casos, en una investigació sobre les presumptes irregularitats d’una universitat concreta el nom de la qual no vull recordar. La impresentable (tot i que em venen a l’esme adjectius més durs com barroera, potinera o matussera) actuació de l’actual oposició al Gobierno de España ha provocat una polseguera irrespirable al mateix temps que una ombra de dubte internacional sobre una de les poques institucions que semblaven salvar-se del desprestigi general, la Universitat. El mal que ja han fet, en especial Rivera, és d’una irresponsabilitat que mereixeria li concedissin el títol de màster de malfeiner mentider. Com definir sinó aquells que de forma absolutament eixelebrada no dubten a posar els interessos electorals propis fent un mal irreparable a un país que tant diuen estimar mentre engeguen el ventilador de l’excrescència fins a empastifar tot el sistema.

Què han de pensar les famílies a les quals tants esforços econòmics ha costat donar carrera als seus fills? Què en diuen els joves estudiants universitaris que han esmerçat multitud d’esforços personals per obtenir un títol que els ajudés a trobar un camí professional? Aquestes i altres preguntes, en un estat democràtic normal es resoldrien amb la immediata dimissió dels culpables de tals desoris i desgavells. No és el cas. Si aquests fos un estat democràtic normal, ambaixadors i ministres no haurien d’anar pel món repetint que sí que ho és. Digues-me de què presumeixes i et diré què et manca.

Algú amb dos dits de front s’imagina un diplomàtic alemany, francès o britànic explicant a la premsa que el seu és un país democràtic? I és que moltes coses tenen difícil explicació fora de la lògica del “una, grande y libre”. Desprestigiades la majoria de les institucions nascudes el 78, monarquia inclosa, solament els calia l’enrenou a les universitats però... ai las! Tenen problemes gruixuts i aquest és un més, no per això menys greu, que no tenen explicació a ulls d’un demòcrata. Versus, ahir va fer onze mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó i la perspectiva no és pas la de tocar campanes de llibertat.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre