Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Pep Mòdol
Poca gent es creu ja que les altes institucions del poder judicial a Espanya (la cúpula, que no la base) no estan mediatitzades per altres poders: econòmics, polítics o, en especial, fàctics. Diria que ningú, ni aquells que ho diuen ampul·losament en tertúlies, s’ho creu. Com tampoc s’ho creia aquell que malgrat fer mítings com qui predicava la veritat eterna anant disfressat d’intel·lectual descamisat abans d’arribar al poder que dona ser vicepresident del Regne d’Espanya. El temps i la realitat han demostrat que Guerra era simplement un ximplet poca-solta que, en arribar a les més altes cims governamentals, va deixar al descobert la seva estultícia amb afirmacions com “Montesquieu ha muerto” sense saber que disparava contra els desprotegits de qui es declarava defensor.
El problema, o un dels problemes, és que l’arribista i les seves bajanades, el mestre del cepillado estatutari, han fet escola. I d’aquells plugims, aquests fangars. Passats uns anys i després de la rotunda i esperpèntica afirmació que amb el seu pas pel govern a Espanya no la reconeixeria “ni la madre que la parió”, resulta que sí, que és la de sempre però amb AVE, amb la seva caspa i la mediocritat coneguda d’antuvi i totes les explicacions sobre el que hauria de ser separació de poders de l’Estat per no deixar en llibertat de forma immediata els pacifistes empresonats, per exemple, pot ser emprada fins per aquells que el coeficient cultural els du a creure que Montesquieu és una marca de vi escumós i no té altra significació que aquesta.
La gent de Pau troba cada cop més dificultats per entendre quina és la diferència entre els que es diuen de dretes i d’esquerres en un Estat de Guerra que no els escolta malgrat s’ompli el pap de la paraula diàleg. El paradigma del guerrisme latent que viu l’esquerra espanyola és evident. No s’entén d’altra manera la declaració del Parlament d’Extremadura. A algú li sembla versemblant que els parlaments de Galícia o Euskadi fessin quelcom semblant del que ha fet l’extremeny respecte a Catalunya? No s’entenen d’altra manera, si no és emprant ocurrències gens democràtiques com les d’aquell Vice dit Guerra, les actuacions del cos de la Policia Nacional que, com és sabut, està a les ordres directes de la delegada i del Ministerio del Interior sempre que no actuïn com a Policia Judicial malgrat Montesquieu agonitzi.
