x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • PEP MÒDOL

Injustícies

Actualitzada 13/01/2020 a les 10:06
Pep Mòdol

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pep Mòdol

Acabo de llegir el llibre del recent Nobel de Literatura Peter Handke Preguntant entre llàgrimes. Són impressions i notes escrites a finals dels 90 i principis d’aquest segle sobre els molts despropòsits i les moltes mentides, mitges veritats o tergiversacions que es van viure al voltant del conflicte a l’ex-Iugoslàvia. Una guerra en què occident va prendre partit per uns quants i, com passa sempre a les guerres, s’oblidà dels febles. Fins els anomenats “diaris progres” com Libération, La República o El País (si és que llavors exercia encara com a independent) es van deixar portar per una espècie d’irracional odi antiserbi llogant i fent cas a redactors i mal anomenats corresponsals que res tenien d’imparcials. El cas paradigmàtic és segurament el del diari madrileny El País, que va mantenir durant anys un conegut filoústaixa (per no dir nazi) com Hermann Tertsch, avui eurodiputat de Vox, com a principal informador del que succeïa als Balcans. No és d’estranyar amb l’allau d’intoxicacions suportades per aquells que vam viure de prop el conflicte que els sagnants bombardejos de l’OTAN passessin desapercebuts o que gent amb les mans tan brutes de sang com Milosevic (Tudjman o Izetbegovic, per exemple) ni tan sols fossin citats a la Haia. Així ho constata Handke, austríac de mare eslovena, que no sembla pas ser sospitós d’anti-res, amb les llàgrimes que provoca saber que segurament mai es farà justícia, o qui sap si tenia raó Ibn Arabi i la justícia arribi amb el temps, no amb els jutges. Aquest dissabte, Ramon Camats duia en aquestes planes un cas d’injustícia sagnant explicant que Émile Zola es va haver d’exiliar fa 121 anys per denunciar el cas del capità de l’exèrcit francès Alfred Dreyfus en un article titulat Jo acuso. Deia Zola que poders polítics, fàctics i mitjans de comunicació s’havien tornat bojos a buscar un culpable (si era jueu millor) per fer-lo servir de boc expiatori. El temps ha demostrat la innocència de Dreyfus, que va ser condemnat a cadena perpètua mentre el veritable espia va ser declarat no culpable tot i que els mateixos jutges que engarjolaren el capità tenien la certesa i les proves de la injustícia que estaven cometent. Ai las! Les comparacions són inevitables! Tant de bo en Ramon tingui raó i la veritat vegi finalment la llum.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre