x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

MY WAY
  • PEP MÒDOL

Amnistia

Actualitzada 10/02/2020 a les 09:35
Pep Mòdol

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pep Mòdol

Poc després d’aquella sentència que ens va deixar sense Estatut, fa quasi deu anys, mentre recordava els temps solidaris de la clandestinitat antifranquista i els somnis de llibertat d’aquella transició dels 70, estava emprenyat per la manera de fer política d’alguns i, a més de deixar el PSC, vaig escriure que em tenien amoïnat fins a afirmar que la res pública havia arribat al més alt descrèdit des de la meva memòria, cosa que acabaria beneficiant els de sempre, els mateixos que van iniciar aquesta tàctica meditada i mediàtica del tots són iguals feia dècades. Ja els anava bé, perquè són panxes agraïdes o rucs de mena i a més pobres. Contra aquesta tendència no en queda altra que tornar a la Política, en majúscules. Refugiar-se a passar de tot és el que volen els qui ens fan pagar i no paguen, patriotes que guarden els diners en paradisos fiscals, els qui parlen de moral quan són immorals, els qui prediquen en sentit contrari del que fan i els miserables que es refugien en la incertesa, la por i la ignorància o el salari del mes vinent. Per dissort, tenia raó. Avui la diria més grossa. Deia i dic amb tristor, no amb desànim, no val a defallir, que cal continuar malgrat saber que anàvem molt errats i així ho demostra fins la catastròfica situació ambiental del planeta, les lamentables conclusions de l’informe de les Nacions Unides sobre la pobresa infantil a Espanya o l’augment de les desigualtats socials (diguin el que diguin Borrell, Trump, Bolsonaro, Johnson, Putin o Salvini). No podíem tornar enrere? I tant que sí. A l’octubre del 1977, quan em va arribar l’amnistia tan vindicada, pensava que mai més caldria tornar a demanar-la. Érem joves, feliços i indocumentats, convençuts que l’avenç de la història amb el seu “sinònim progrés” era imparable i resulta que no, que sense conreu diari no hi ha fruit. He signat el document d’Òmnium que recorda que “l’amnistia per a totes les persones perseguides judicialment arran de l’anomenat procés sobiranista és un pas imprescindible per enfortir l’aposta pel diàleg”. Qui m’havia de dir que 43 anys després hauria de demanar allò tan evident com ara que el dret a decidir o a pensar diferent no pot ser mai delicte? Qui podia imaginar que el 2020 hi hauria mala gent capaç de no signar una cosa de raó obvia?

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre