x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Menú Lectura
NOTES AL MARGE
  • VIDAL VIDAL

La foguera de les vanitats

Actualitzada 19/08/2019 a les 11:17
La foguera de les vanitats

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La foguera de les vanitats

LLUÏSA PLA
La foguera de les vanitats

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La foguera de les vanitats

LLUÏSA PLA
Rodamilans de la O

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Rodamilans de la O

SEGRE

L’incendi purificador decretat pel frare Savonarola, i tan ben explicat i contextualitzat per Vicenç Villatoro a Massa foc, que acaba d’editar Pòrtic, condueix a les fogueres de les vanitats, que d’una o altra forma es repetiran al llarg de la història, sempre que triomfen el fanatisme i la intransigència, tant se val de caràcter religiós com ideològic. Els nazis, per exemple, organitzaran les seves. I no seran els únics obstinats a rostir la llibertat en una d’aquestes orgies d’odi i destrucció, atiades pels intolerants. Ray Bradbury n’imagina una amb la lletra impresa com a combustible a Fahrenheit 451, la distòpia futurista publicada en 1953.

A part de llibres, a les fogueres organitzades pels seguidors de Savonarola –els piagnoni– al mig de la piazza della Signoria de Florència es llençaven quadres, miralls, tapissos, joies, cosmètics, perruques, vestits cars... En definitiva, objectes tinguts pels nous moralistes de la República de Déu com a frívols i innecessaris, capaços de provocar pecats com el darrer dels capitals, això és la supèrbia, o simplement l’orgull personal incompatible amb la humilitat propugnada pel cristianisme rigorós dels primers pares de l’Església. Les pires gegantines eren alimentades amb tota mena de béns aportats pels propis propietaris penedits de la seva vida anterior –entre els quals alguns autors dels volums i les pintures oferts a les flames– i per una legió de criatures cobertes amb robes blanques que, incitades per les prèdiques apocalíptiques de l’esmentat prior del convent dominic de San Marco, recorrien els carrers arreplegant tot allò que consideraven digne d’anar a parar a la gran xera. Igual que hi anirà, pocs anys després, el mateix Savonarola, quan tombi l’equilibri de forces locals i internacionals, víctima dels excessos revolucionaris, sabut com és que les revolucions acostumen a acabar devorant els seus promotors.

Villatoro es pregunta, igual que s’ho podria preguntar respecte de la culta i civilitzada Alemanya dels anys trenta del segle passat, com pot ser que una societat pròspera i llibertina com la Florència dels Mèdici, capital del comerç i les arts, de l’alegria de viure i de la saviesa pagana del Renaixement, engendrés una revolta sorruda i puritana que portaria a proclamar Jesucrist com a rei de la ciutat i a encendre fogueres per reduir la bellesa a cendra.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre