Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • Pep Mòdol
Col·laborador de SEGRE

35 tangos a la memòria

Actualitzada 24/10/2017 a les 16:00
Pep Mòdol

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Pep Mòdol

SEGRE
Podria començar aquest bitllet amb el “Volver con la frente marchita/ Las nieves del tiempo, platearon mi sien/ Sentir que es un soplo la vida/ que treinta y cinco años no es nada...” Però no, o sí! que carall! Recordo aquella redacció a la rambla de Ferran, plena de gom a gom, amb fum de moltes cigarretes i un puro. Ganes immenses que aquella fumerada, l’aventura o el repte esdevingués realitat. Recordo moltes cares, rostres i mans inquietes sobre màquines d’escriure atrotinades, torturades pel torrent d’idees que anaven sense parar del cap als dits. Recordo mirades plenes d’anhels, d’il·lusions, tal vegada de quimeres i utopies i gent que ja no hi és per quina cosa no poso noms sabent, com ja sé, que la memòria acostuma a ser traïdora.

Puc escriure, en canvi, sense por d’equivocar-me, que una colla de joves es van creure que fer periodisme independent des de Lleida era possible i a fe de listo, i no sense entrebancs, dificultats i pals a les rodes, ho van aconseguir. Per si no en tenien prou aquells intrèpids periodistes de caminar carrer, tafanejar aquí i allà, indagar sobre la veritat i el que ho sembla, passar hores a la redacció i garlar fins al límit que era el més important per fer-ne notícia, acabaven la nit al Drac Màgic per discutir com millorar el producte, pensar en l’avui i l’endemà i parlar d’una cosa que en aquells temps era apassionant, de política. Tot i el vehements, o cridaners, que eren els debats, la sang no arribà mai al riu que dóna nom al diari. La redacció no té res a veure amb aquella bohèmia amb parets empastifades de papers i espais d’aire espès.

De ben segur encara hi ha de gent d’aquella amb la curiositat del periodista als ulls i a l’estómac. Vull creure i sé que sí, que són moltes les coses que avui es fan millor. I aquí va el desig: que siguin molts més anys en els que puga xiuxiuejar: “Siempre se vuelve al primer amor/ La vieja calle donde el eco dijo/ Tuya es su vida, tuyo es su querer/ Bajo el burlón mirar de las estrellas/ Que con indiferencia hoy me ven volver.”
Temes relacionats
Comenta el contingut

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre