Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • Glòria Farré Lorente
Subdirectora de SEGRE

Amb el permís de Lady Di

Actualitzada 24/10/2017 a les 12:44
Glòria Farré

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Glòria Farré

SEGRE
E l setembre del 1997, informativament parlant, començava ben fort. Lady Di, la princesa del poble, havia mort en un tràgic accident al pont d’Alma de París, juntament amb Dodi al-Fayed, a les acaballes de l’agost. Commoció mundial i pàgines i pàgines de tots els diaris se succeïen un dia darrere l’altre, i al damunt s’hi va afegir, només una setmana després, el traspàs de Teresa de Calcuta. Per descomptat, SEGRE va informar a bastament d’aquestes notícies i d’altres que arribaven aquells dies: s’acabaven les obres d’enderroc de la històrica pizzeria San Siro, tancada a començaments d’any; s’anunciava el projecte de Lauren Films per obrir un multicine a Cappont, i, com que ja estàvem als voltants de l’Onze de Setembre, es caldejava l’ambient (res a veure amb l’etapa que vivim ara) anunciant que més de cent trenta ajuntaments només penjarien la senyera per la Diada.

Entre totes aquestes informacions, cada dia s’inseria una pàgina de publicitat presidida pel perfil magnànim dels nostres Indíbil i Mandoni. “Junts van llui - tar per Lleida. Junts van crear un símbol. Junts són la veu a la Terra Ferma i es trobaran cada dia a peu de quiosc. SEGRE i SEGRE en català. Junts per Lleida.” Amb aquest text s’anunciava la imminent aparició de l’edició en català del diari SEGRE, que veuria la llum un dia tan assenyalat com l’11 de setembre. Un projecte pioner a Catalunya (que després van imitar altres mitjans catalans –per cert, premiats per la Generalitat–, la qual cosa, una vegada més, va demostrar com n’és, de present, la frontera de la Panadella) que feia tres anys que s’estava gestant i va requerir una inversió de 150 milions de pessetes. En aquest punt, recordarem que el diari costava llavors 125 pessetes (perquè ens entenguin els millennials, uns 75 cèntims d’euro).
 
El naixement de SEGRE en català, el setembre del 1997, es va gestar en tres anys


El dia 9 va ser la data fixada per a la presentació en públic en un multitudinari acte a l’Auditori. El diari de l’endemà, encara només en castellà, obria la portada amb un impactant “Estreno de gala para SEGRE en catalán”. Deixava constància de l’acte, que va reunir una gran quantitat d’autoritats (per cert, el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va excusar la seva presència perquè el mateix dia s’inaugurava el Teatre Nacional de Catalunya, però va felicitar SEGRE a través d’un vídeo per ser el primer diari a treure una edició en català) que van donar suport a un fet qualificat d’històric, l’objectiu del qual era “reflectir la pluralitat lingüística de la societat catalana” i, per tant, lleidatana que així ho demanava.
 
La doble edició del diari va ser una iniciativa pionera, després imitada per altres mitjans


El dia 11 era el gran dia. Dos portades: una en la qual predominava el blau (edició castellana) i una altra en vermell. “Càlida acollida a SEGRE en català”, dèiem en aquesta darrera, encapçalant així, en el número 5.553 de la història d’aquest diari, una etapa que segueix a dia d’avui i que confiem que tingui molt de futur al davant. A les pàgines interiors, a banda d’explicar tots els detalls d’aquest repte amb què celebràvem els quinze anys del naixement del diari i d’informar que empraríem els trets dialectals propis de la parla de Ponent (cosa que no va compartir tothom), però sempre seguint les directrius lingüístiques de l’Institut d’Estudis Catalans, també hi havia moltes altres informacions i, naturalment, anuncis, un dels pilars bàsics de la nostra existència, com de la resta dels mitjans d’informació privats: “Particular ven Ford Fiesta XR2. Impecable. 275.000 pessetes.” “Llogo àtic a prop de la Universitat. Bonic. Terrassa. Calefacció. Particular. 44.000 pts.” “Venem pis Taquígraf Martí. 106 m2 . 8.290.000 pts. Facilitats.” Queda més que clar que han passat vint anys d’aquests preus. I una de les notícies d’aquell dia informava que l’artista d’Àger, malauradament traspassat el 2016, Benet Rossell havia guanyat el concurs d’idees, entre 25 propostes, per fer l’escultura commemorativa dels 800 anys de la Paeria, l’Arbre Paer. Es va instal·lar a la plaça del Seminari i, després, com a conseqüència d’unes obres, va ser retirada i oblidada en uns magatzems municipals durant anys. Ara, per sort, presideix majestuosa l’entrada principal dels Camps Elisis. I el renaixement d’aquesta peça va ser possible gràcies a les informacions que va publicar SEGRE... tant en castellà com en català.
Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre