Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • Anna Gómez i Marsol
Subdirectora de SEGRE

Llarga vida al periodisme!

Actualitzada 24/10/2017 a les 12:24
Anna Gómez

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Anna Gómez

SEGRE
E l futur del periodisme, contràriament al que hagueu pogut llegir, escoltar o creure, no està en crisi, ni de bon tros. Sempre faran falta professionals que donin veu a qui no en té, que controlin el poder i la seva propaganda en totes les esferes, formes i maneres i que estiguin amb els ulls i les orelles ben obertes a tot allò que passa al món.

Mentre hi hagi governs, empreses i societat civil que gestionin el bé comú, faran falta periodistes per explicar-ho i estar amatents que no es faci un mal ús d’allò que pertany a tots. El que realment està en crisi són les empreses periodístiques, que han d’afrontar els dos reptes imminents als quals la recessió econòmica i la competència digital els ha abocat. El primer és tenir la independència financera que garanteix la seva autonomia davant els poders fàctics, i, el segon, adaptar-se i fer front a la influència ascendent dels mitjans digitals i xarxes gratuïtes, que avui ja donen moltes notícies i generen opinió i debat, però poc negoci.
 
Sense independència econòmica no hi ha pluralitat, només propaganda


De com es resolguin ambdós aspectes dependrà en bona mesura el futur de la nostra professió i la manera com rebran els ciutadans la informació veraç i contrastada que exigeix la nostra feina. Pel que fa al primer repte, sense independència econòmica no hi ha llibertat, com bé deia Virginia Wolf fa més d’un segle, quan l’emancipació de les dones passava per tenir habitació pròpia, es a dir, gestió dels propis diners. La seva filosofia es pot aplicar ara perfectament als mass media. Els mitjans privats han de viure dels seus lectors, televidents, oïdors i anunciants.
 
Les xarxes socials no són l’amenaça, el perill és la poca rendibilitat de les notícies ‘online’


Si no poden finançar-se així, perden la seva llibertat i estan en mans d’interessos que poc tenen a veure amb la veritat, que és la màxima que ha de cercar qualsevol informació. Si l’statu quo es fa amb el control dels diaris, televisions i ràdios la veritat es disfressa, amaga o es canvia directament en relació als interessos de qui paga, i per tant, mana. Si els mitjans no fan de contrapoder, només quedarà la propaganda. I aquelles empreses que no vulguin o puguin plegar-se als interessos financers o polítics hauran de subsistir amb redaccions molt més petites i amb molts menys recursos fet que, com és lògic, redueix dràsticament el rigor, la investigació i el temps i els diners que requereix fer bon periodisme. Furgar, remenar i contrastar té un cost.

En les mans dels lectors està, doncs, el nostre futur, perquè si volem mitjans lliures i plurals els hem de pagar. No n’hi ha d’altra. Pel que fa als diaris digitals i les xarxes socials, que permeten explicar tal com raja qualsevol fet d’arreu del món al mateix moment en què succeeix, cal diferenciar el que són les pàgines web de les capçaleres de paper tradicionals o diaris només digitals –tant hi fa– de Twitter, Facebook, Instagram, etc. Els primers han de posar-se d’acord d’on trauran el negoci per pagar els seus periodistes, perquè si els continguts online han de ser gratuïts, el risc de caure també en mans de tercers és gran. A més, la pressa és molt mala companyia per al periodisme. El que haurem de fer aquelles capçaleres, com la nostra, que ens hem guanyat la fidelitat dels nostres lectors al llarg dels anys, és donar la mateixa credibilitat informativa a la xarxa i fer-ne pagar el preu necessari per no perdre ni redaccions ni independència.
 
Crear opinió o debat no implica en cap cas fer periodisme, que exigeix constrast i pluralitat


Quant a les xarxes socials, són una bona eina de comunicació i de crear opinió, que en cap cas és el mateix que el periodisme. Twitter és el nou dazibao, que van inventar el xinesos perquè tothom, sense cap mena de filtre ni contrast, pogués escriure pels carrers el que opinaven dels polítics o persones rellevants. Les xarxes socials distreuen, denuncien, opinen... però la seva obligació no és l’objectivitat ni la pluralitat, aquesta és la nostra feina perquè el periodisme té, sense cap mena de dubte, una llarga vida.
Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre