SEGRE
Una llei caiguda en l’oblit

Una llei caiguda en l’oblitSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Les Cambres de Comerç varen tenir amb la consellera Àngels Chacón un reconeixement merescut, suport incondicional i l’oportunitat de restablir un nou tipus de finançament necessari per a la seva subsistència, però, tot i tenir-ho a tocar d’aprovació, al final es va quedar en no-res. Les Cambres, d’ençà del 2010, amb la supressió de la quota cameral (s’extreia de l’impost de societats) per part del president Zapatero, i que era la seva principal via de finançament, han hagut d’idear sistemes i solucions per poder subsistir (buscar patrocinis, aportacions d’empreses o prestació de serveis), i poder continuar oferint ajuda al teixit empresarial dels seus territoris. Onze anys més tard d’aquest sotrac, les 13 Cambres catalanes (que representen 650.000 empreses) conviuen sense una llei específica que les protegeixi, defensi i reguli.

De Chacón –que va estar cessada per la ruptura de PDeCAT amb JxCat– es va passar al conseller Tremosa i d’ell a l’actual Torrent, i ni el decret llei ni la Llei de Cambres han tornat mai més al Parlament. Amb la pressió dels partits polítics, patronals i sindicats, que veuen una pèrdua de competències, actuacions i representativitat, la situació no ha avançat amb el seu tràmit. El bloqueig rau en la gran diferència que ells es deuen a un patró i les Cambres a tot l’empresariat i empreses.

La desitjada Llei de Cambres és necessària per definir un model català de futur i que permeti que aquestes entitats –administrades des del dret públic per agents privats– se sumin també com a motor del creixement econòmic de Catalunya. S’ha de reivindicar les grans competències que tenen aquests organismes, tals com la internacionalització, formació professional dual, simplificació administrativa..., i és per això que cal que tinguin un suport jurídic i una representativitat reconeguda. Un nou finançament permetrà continuar donant tota mena d’ajudes i assessorament a pimes.

Les Cambres han de continuar defensant l’interès general de l’economia i el de totes les seves empreses, i això passa per un nou marc legal. A un any i mig de les noves eleccions camerals i sortint d’una situació econòmica complexa, un dels temes en què cal seguir avançant és aquest, ja que Catalunya i el seu teixit empresarial s’hi juguen molt més del que realment sembla.

tracking