Molt més que dades...

L’efecte dominó que tindran els informes sobre la deslocalització d’empreses (també dit fuga) que va presentar la Cambra de Comerç dilluns passat no ha fet més que començar. Les dades indiquen que Lleida perd anualment una mitjana de mig centenar d’empreses (428 en sis anys). Barcelona amb un 39%, Aragó en 19% i el 14% de Madrid són les principals destinacions d’aquesta mudança empresarial.

L’estudi cita que la catalana atreu per la capitalitat, les infraestructures i la capacitat per créixer. La regió aragonesa fa d’aspiradora empresarial a la zona de la Franja (Binèfar, Fraga...) i els empresaris fugats agraeixen l’agilitat administrativa, la predisposició i compromís dels polítics, i un sòl industrial inesgotable. Madrid sedueix per les subvencions, la llibertat fiscal, i –com també a l’Aragó– fugir de la inestabilitat política independentista.

Dels principals sectors que han fet les maletes i han agafat aquest tren inversor lluny de Ponent destaca el comerç (21%) i la construcció (14%). Trobar-hi solucions per parar aquesta situació considero que és la feina més fàcil de fer, tot és qüestió de posar-s’hi. El que realment s’ha de canviar és l’actitud en gestionar-ho i les maneres en reconduir-ho.

Em consta que tant els agents socials com els polítics que representen el nostre territori tenen ganes de posar-s’hi i solucionar-ho. Gràcies a una erràtica gestió feta anys enrere i amb mala planificació, ara estem en un context que necessita una reinvenció. És moment d’emmirallar-nos amb les veïnes Aragó i València i saber com s’ho han fet.

A la primera van capficar-se a dinamitzar una de les seves zones més pobres (la Franja). Els valencians han aconseguit que, gràcies a anar de bracet, el teixit empresarial (un autèntic lobby) i el polític (amb canvi de govern inclòs) hagin aconseguit reindustrialitzar-se, convertir-se en una autèntica captadora d’inversions i ser el bressol de grans projectes empresarials. A aquests fets se li ha de sumar un factor a tenir en compte i que Lleida no el té en l’actualitat.

Hem de tenir uns “ambaixadors” captadors d’inversions i defensors del nostre territori a les principals taules de decisió del país, i que ara no hi són. Com deia Pep Guardiola, “segur que amb tot això serem imparables!”