Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PAS A NIVELL
  • JAUME SELLÉS

Privilegi

15/11/2016 a les 05:57

Hi va haver una etapa de la meva vida, a finals dels setanta i principis dels vuitanta, que Leonard Cohen em va captivar literalment. No només posava els seus discos constantment, sinó que, en realitat, el que jo volia era ser ell. Va ser una mena d’enamorament obsessiu que alguns amics em qüestionaven amb raó. A casa encara ressonen, per fer-ne befa, les paraules que m’adreçà l’Eduardo, un gallec bocamoll i grenyut amb qui vam compartir els anys de plom de la nostra joventut a Bellpuig, el qual cada cop que em veia posant les seves cançons al radiocassette, em renyava, exclamant: “Eso, deprímeme”. No cal dir que em passava els seus comentaris per l’arc de triomf. Durant una temporada vaig voler ser poeta –sí, tots tenim un passat– per emular el canadenc de la golden voice, i per enlluernar el Martí, que va ser qui me’l va presentar, en forma de llibre de poemes i amb qui vam entrar en una espiral competitiva per veure qui aconseguia més ràpidament totes les novetats sobre la seva vida i obra. Aquesta febre va continuar ben alta fins que vam compartir un recital seu al Palau d’Esports de Barcelona a tocar dels 90. Ja estàvem casats i afillats i tot i que encara no enteníem què significava pagar cada dia el lloguer a la Tower of song, en el fons pensàvem que hi teníem un lligam personal i íntim, gairebé exclusiu. Érem, som, rarets. Que més tard actués a Binèfar gairebé ens va indignar i no el vam voler a anar a veure, perquè en certa manera vivíem la seva creixent popularització com una traïció. Cohen era nostre i de ningú més. En tot cas, només acceptàvem compartir-lo amb Alberto Manzano, el seu traductor a l’espanyol, que per altra banda ens era imprescindible per capir-lo més profundament. Que el fill petit del Martí acabés dient-se Leonard, no només era un homenatge, va ser la culminació de la nostra relació amb ell, per convertir-la en perenne. Un trist atzar ha fet que la seva família en comuniqués mort l’onze de novembre. Immediatament hem sentit la necessitat de trucar-nos i de compartir la pena i el vertigen del pas temps. De retruc hem maleït Trump i la seva elecció i, a la nostra manera, maldestra i garrepa, ens hem dit que haver-nos conegut, tot llegint i sentint els seus versos, havia estat tot un privilegi. Aquest, sí, exclusivament nostre.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre